dijous, 20 de juliol de 2017

Temps de joia, temps de poesia

Ella, la dona del meu fill, és poeta amb obra publicada a Polònia. Ell és molt més bo amb les lletres del que la modèstia li permet reconèixer. Ella i el meu fill em van voler donar les gràcies per haver-los dedicat el nostre llibre a Quatre Veus sobre les Quatre Estacions. I van escriure i regalar-me  aquest poema, que és alhora una mostra d’agraïment, una aclucada d’ull i una abraçada de complicitat.
Amb el seu consentiment, el vam recitar el passat divendres 14 de juliol durant el seu enllaç. Intercalant les estrofes en polonès i en català. El germà de la Monika llegia la versió original, jo vaig fer-ho en la nostra llengua. Vam crear una atmosfera màgica i emotiva, va ser el casament civil més bonic que podia imaginar.
I en Carles, un altre poeta i amic de l’ànima, els va oferir també  un bellíssim poema com a regal de noces, amb una enquadernació molt acurada. Però aquest es mereix un altre capítol per a ell sol.
Seran feliços, el Josep M. i la Monika. Mentre la poesia formi part de la seva vida s’estimaran sempre.

QUATRE ESTACIONS

A l’hivern, quan els arbres no són arbres
sinó siluetes en l’horitzó, rodejats de neu blanca
des d’on guaiten i es refugien els ocells,

A la primavera, quan el cel no és el cel
sinó fum d’argent sobre els prats
i les grues vagaregen sobre l’herba molla,

A l’estiu, quan el vent no és el vent
sinó el vaivé rítmic del mar
i la certesa que el que és, és
i el que no és ja no passarà,

A la tardor, quan la joventut ja no és joventut
sinó boira densa en el camins
on s`ha perdut tant, però ens vam trobar l’un a l’altre,

Seguim dempeus, com dos arbres
que creixen arrelats a la terra
per sempre junts.

Autora: Monika Bartkowska
Traducció: Josep M. Vallès

*  *  *   

CZTERY PORY ROKU

Zimą, kiedy drzewo nie jest jak drzewo
lecz kontur nieba, a wokół  biały śnieg
spod śniegu wychodzą i giną w nim ptaki

Wiosną, gdy niebo nie jest jak niebo
lecz szary dym ponad łąkami
Tam w mokrej trawie brodzą żurawce

Latem, gdy wiatr nie jest jak wiatr
lecz płynny ruch morza i pewność,
że to co jest – jest, a to czego nie ma
– nigdy nie będzie już naszym udziałem

Jesienią, gdy młodość nie jest jak młodość
Lecz gęsta mgła nad drogami,
gdzie zgubiliśmy wiele lecz odnaleźliśmy
siebie

Stoimy niczym dwa drzewa
wrośnięte w ziemię –
na zawsze razem.

Monika Bartkowska


20 comentaris:

  1. Quin moment més emotiu devia ser quan vau llegir aquest preciós poema...Segur que no hi ha cap cerimònia civil que s'assembli a aquesta, tan entranyable!
    Felicitats per ser una família tan plena de sensibilitat. Espero que aquests arbres metafòrics, continuïn ben juntets arrelats a la terra, molts i molts anys!
    Petonets, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, M. Roser! Va ser molt, molt bonic. I aquest detall del poema per part dels nuvis, un regal que no té preu.
      Marxo una temporada, seguirem més endavant!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. Felicitat per a ells, per a tu i el desig que la poesia ens acompanyi.
    Montse, la fotografia d'en Josep M. i la Monika és preciosa! Estàs feta una artistassa.
    Quin goig tot plegat, quin goig i quina alegria.
    Una abraçada immensa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, bonica! Em va emocionar aquesta manera tan delicada d'agrair-nos el nostre llibre, a través d'un poema que fins i tot respectava l'ordre de les estacions tal i com les vam decidir. Els agraïments així no acostumen a trobar-se.
      Una forta abraçada!

      Elimina
    2. Per cert, he d'aclarir que la fotografia no vaig tirar-la jo, i el mèrit no és meu; hi he posat el meu nom per protegir-la de possibles préstecs espontanis.

      Elimina
  3. La poesia sempre és un valor afegit en qualsevol acte. I aquest poema és un luxe. La teva fotografia també. Fan enveja!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, Helena; aquest poema és un luxe, un tresor preuadíssim. Forma part d'aquelles gratificacions que no es podrien pagar en diners, i que per tant són les més valorades.

      Elimina
  4. Visca la poesia, visquin els nuvis, visca l'amor!!

    (i visca Catalunya, ja posats a fer visques)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Visca els teus quatre visques, Xavier! I que per molts anys puguem repetir-los!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. M,alegro moltíssim que la festa fos tan bonica, tan emotiva i tan poètica.

    Enhorabona a tots plegats. Aquest poema de la Monika és preciós i ple de sensibilitat.

    Molt bones vacances, Montse!!! Fins a la tornada. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Carme! Va ser molt millor del que podia imaginar-me. I el poema de la Monika, doncs senzillament impagable, sobretot en un món on molta gent ha perdut l'hàbit de donar les gràcies.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. bonic, emotiu, delicat poètic.....poesia en polonès i català ...amor brollan en cascada ...felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Elfree! Va ser una celebració molt bonica, plena d'emoció i tendresa, amb una sobrietat elegant.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. Enhorabona per l'enllaç! És un poema preciós, que aquesta felicitat que comparteixen duri moooolts anys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Glòria! Com tu, trobo el poema preciós. I també com tu, espero que aquesta felicitat duri tota la vida!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  8. No és tan comú que a algú li caigui tant la bava amb la seva jove. Amb el fill sí, és clar, però amb la jove ja costa més. Però en aquest cas em sembla que deus estar més que feliç de la sort que ha fet ton fill, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, Xexu. Potser hi ajuda que viuen lluny, no compartim el dia a dia i de vegades només ens veiem un parell de setmanes l'any... I sobretot, que han estat els únics membres de la família que m'han sabut agrair el llibre dient-me'n alguna cosa, i això és el més important per a mi.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  9. Temps de joia, ja et veig al Facebook, tot va bé.
    Una abraçada, bona nit Montse :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Pere, tot va bé, i és un goig el contacte amb els amics.
      Bona nit i una forta abraçada! :)

      Elimina