dimecres, 2 de setembre del 2015

Alins (la Vall Ferrera), estiu a l'arribada, tardor en el comiat.


Alins (la Vall Ferrera), dia d’arribada, temps d'estiu. A tocar del balcó, el gaudi d'aquesta atàvica erecció romànica que m'acompanyarà durant una inoblidable setmana. Aquest any, fugint de la festa major vilafranquina.


Tempestes de mots atien
 les hores calmes,
 dins el silenci pregon
 de les muntanyes.
 Cruïlla de camins;
 l'atzar descansa
 en la pau de la vall,
 que és foc i bàlsam...

Temps de tardor que plana sobre la Vall Ferrera quan me n'acomiado després d'uns dies d'una intensitat irrepetible. Gràcies Alins, gràcies Hostal Montaña, gràcies als àngels que m'hi esperaven  per haver-ho fet possible!


12 comentaris:

  1. Una setmana fantàstica pel que dius i mostres. Gràssis per compartir-ho!!

    Ep, abans d'anar-me'n, PER MOLTS ANYS!! ✿
    Aferradetes, nina!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Lluneta! Sí, certament va ser una setmana que recordaré molt agradablement durant temps.
    Ens veurem al Zurich a l"horabaixa?
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  3. Tant que agrada a tothom la festa major de Vilafranca, i tu en fuges. Però és clar, com la Vall Ferrera no hi ha res...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xexu, certament la festa major de Vilafranca és monumental com els castells que s'hi poden veure, i que aquest any vaig seguir des de la Vall per TVC a 2/4 de 8 del vespre. Però quan cau en diumenge, la humanitat que arriba a congregar-s'hi em desborda. Les aglomeracions, la barreja de suor, pixats i cervesa fan dels carrers del centre una mena de tortura. Aquest anys vam decidir marxar, i no me'n penedeixo gens. Deu ser que amb l'edat una ja no està per gaire romanços... :)
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. Què t'haig de dir Galionar? No sóc imparcial. Però encara que ho fos, haig de reconèixer una gran bellesa en el poema que acompanya aquestes magnífiques fotografies.
    La fotografia central, la del Pla de Boet mostra un petit paradís.
    I el contrast entre el campanar assolellat i l'emboirat explica molt bé el clima variat de la Vall Ferrera.
    Ens veiem al Zurich.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Xavier. Aquest post va ser escrit gairebé a corre-cuita ahir a la nit, però en seguiran d'altres sobre la Vall. L'ascensió fins al poble abandonat de Besan bé mereix tot un article, i molts altres indrets descoberts també. El Pla de Boet va ser una experiència gairebé mística, que per res del món pot deixar indiferent...
      Ens veiem ala Zurich. Una forta abraçada!

      Elimina
  5. Uns paisatges d'aquells que ens fan somniar desperts...Una autèntica meravella! M'alegro que les muntanyes hagin estat un refugi de pau per a tu.
    Petonets, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M. Roser. De vegades penso que hauria d'haver estat ermitana, lluny de la gent i les ciutats, ja que és perduda entre les muntanyes quan em sento en pau amb mi mateixa i més autèntica que mai... Coneixia poc la Vall Ferrera, ja que la meva vall havia estat fins ara la Vall de Boí, però crec que les meves prioritats estan canviant.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. Sembla un lloc meravellós per encalmar l'esperit.
    (El meu mòbil m'ha dit que avui t'havia de felicitar, he,he. Felicitats, doncs.)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho és, Novesflors; el lloc ideal per retrobar-se amb un mateix, almenys els qui cerquem la pau a les muntanyes. De moment s'han complert les expectatives, amb el desig que es perllonguin ben allà en el temps.
      Moltes gràcies per la felicitació, que faig extensives també al teu mòbil xivato! :)
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. A finals de juliol vaig estar al Pallars. Nosaltres estavem a Escalò, la Vall d'Àneu, però un dia ens vam endinsar a la Vall Farrera. És xulíssima, vam fer una excrusió pel refugi del Gall fer i Alins hi vam passar. Hi ha indrets plens de misteri i també molts de racons de pau.
    Amb moltes ganes de tornar-hi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina sort, Rits, estar preparada per fer excursions com la que expliques! Ja m'agradaria a mi estar en forma com tu, perquè hi ha indrets bellíssims per poder fer a peu! Però com que pagant Sant Pere Canta, els taxis 4x4 han salvat les nostres mancances i ens han dut ben a prop del cel per camins d'infern.
      Hi tornarem, jo també en tinc moltes ganes! Una forta abraçada!

      Elimina